Pàgina d'inici Amèrica Visita al Páramo de Ocetá. Turisme i preservació del patrimoni natural

Visita al Páramo de Ocetá. Turisme i preservació del patrimoni natural

juliol 5, 2017

La preservació del Patrimoni Natural. El cas del Páramo de Ocetá

En un temps en el que tots tenim clar que el turisme pot modificar una àrea geogràfica y convertir-la en una atracció turística artificial, hi ha llocs on sobtadament ens trobem la situació contraria. És el cas del Páramo de Ocetá a Colòmbia, on el turisme, en aquest cas eco turisme, ha posat a les autoritats en alerta de preservació del seu patrimoni natural.

La pregunta era: Es pot visitar?

La meva idea des d’un principi era visitar el Páramo de Ocetá, considerat un dels més bonics de Colòmbia. Però en arribar a Sogamoso, una petita ciutat a quatre hores al nord de Bogotà, diferents persones m’havien comentat que actualment no s’hi podia accedir.

L’alternativa era anar al Páramo de Siscunsí, on un guia del mateix hostal on m’allotjava em podia acompanyar.

Quan encara no m’acabava de creure que el páramo no fos accessible, una parella de francesos que estaven a l’hostal em comentaven que ells havien contactat un guia per anar al Páramo de Ocetá, i em convidaven a anar-hi amb ells.

Jo ja no sabia què creure’m, però no tenia res a perdre. Fos el páramo que fos, finalment podria visitar un dels ecosistemes més especials del món.

Que és un Páramo?

Els páramos són un tipus d’ecosistema muntanyós que es troba principalment a la serralada dels Andes. A Colòmbia es concentren el 50% del total d’aquestes zones.

Aquí, com en els glacials, es creen alguns dels rius que subministren aigua a diferents zones del país i a més ajuden a captar grans quantitats de diòxid de carboni.

El Páramo de Ocetá

El de Ocetá es troba entre els 3000 i els 4000 metres, per sobre de l’àrea boscosa i per sota de les neus perennes. Es un ecosistema anomenat paramuno i que es troba a pocs llocs del planeta.

Resulta que Ocetá és el nom d’una princesa indigena. I explica la llegenda que el seu enamorat, un guerrer anomenat Peñagos, va morir en un combat contra els invasors espanyols. La princesa trista i desorientada va acabar morint de gana y fred al cim del páramo, motiu pel qual li posaren el seu nom.

La Ruta

Amb uns quants entrebancs arribàvem a Monguí poc després de les 8 del matí. En baixar del bus, una dona dubitativa se’ns acostava i s’autopresentava. Era la Maria, filla de mare Muiska (indígena de la zona) i ferma defensora de les seves arrels. Ella seria la nostra guia pel páramo.

El poble de Monguí

El nostre recorregut començava a Monguí, un bonic poble d’arquitectura colonial construït per colonitzadors espanyols. Es diu que aquests creien que era una de les zones on els indígenes podien estar amagant grans quantitats d’or i tresors, i per això havien decidit crear un assentament en aquella àrea.

Els frailejones, plantes d’un altre planeta

Aviat deixàvem el poble i arribàvem al subpáramo, una preciosa vall envoltada de prats, altes muntanyes i petites finques ramaderes. Començàvem a ascendir i apareixien els primers frailejones, unes plantes que a més de semblar d’un altre planeta, eren les responsables de que als páramos naixessin alguns dels rius del país.

La boira, tan habitual a la zona, es convertia en gotes d’aigua en entrar en contacte amb les fulles del frailejón, i aquestes descendien per les plantes fins arribar al sòl, on s’ajuntaven amb la resta de plantes i es creaven els rierols que acabarien esdevenint rius. En arribar al voltant dels 3.500 metres trobàvem més prats i la vegetació semblava més la del principi de la caminada que la que esperàvem a aquestes alçades.

Les causes del tancament

Aquí la Maria ens va explicar que tota aquesta zona era part del páramo, però els propietaris de les diferents àrees havien decidit cremar els frailejones per tal que les vaques poguessin pasturar. També ens va comentar que el que veuríem en poca estona era el Páramo de Ocetá, però no passaríem per la mateixa ruta que havia fet tan famosa aquella àrea, ja que el propietari havia decidit prohibir-hi el pas unes setmanes abans, degut a uns problemes relacionats amb certs comportaments indeguts de turistes.

Ara ja ben informats de les causes del tancament d’una part del páramo, varem continuar pujant fins arribar a la part que tan poca gent havia visitat fins ara.

Separats per una simple tanca de filferros, els prats deixaven pas a un paisatge totalment nou on centenars de frailejones cobrien les muntanyes. La bellesa del que estàvem veient havia esborrat les males notícies que havíem rebut fins aquell moment, i ens donava noves forces per visitar aquell paisatge que semblava sortit dels contes.

Un paisatge del gènere fantàstic

Els primers frailejones que no feien més de dos pams, deixaven pas a altres espècies de més de dos metres.

Els colors també canviaven segons les espècies, que anaven des dels típics verds, als groguencs i fins i tot als grisencs. I com més pujàvem més nombrosos eren aquests, fins arribar a certs moments on s’havia de vigilar contínuament per no trepitjar-ne cap.

Davant nostre es succeïen grans esplanades d’alts frailejones, rierols amb plantes aquàtiques, zones amb grans pedres volcàniques… I així anar pujant, meravellats pel que estàvem veient, arribàvem als 4.000 metres d’alçada. El sol començava a desaparèixer darrere les muntanyes, i tota la vall apareixia al nostre davant amb nous i intensos colors.

La conservació d’aquesta àrea del Páramo de Ocetá mantenia intacta la important funció del páramo. I nosaltres, com a visitants, teníem el privilegi d’observar un ecosistema tan especial.

Que succeix segons els mitjans de comunicació de la zona

Al tornar de la ruta, la idea de preservar y conservar un indret com aquest, es va tornar molt més sòlida.

A Internet diferents mitjans de comunicació feien ressò de la situació que la nostra guia, la Maria, ens havia comentat. Els propietaris de la zona es dedicaven a la tala indiscriminada de la vegetació per a la pastura dels seus ramats. Al cap de poc la policia ambiental es va posar a investigar la situació.

Els propietaris acusaven als ecoturistes de ser la raó per la qual no podien pasturar y el municipi de Monguí es va reunir amb ells. De manera temporal i preventiva  acordaren pagar els arrendaments fins que no s’aprovés una mesura adequada.

El plan de manejo ecoturístico

Això succeïa al mes de Febrer i al maig es va crear el Plan de Manejo Ecoturístico en el Páramo de Siscunsí y Ocetá, que comprenia punts com la zonificació eco turística i la seva senyalització, la capacitat de càrrega  i la seva monitorització, reglamentació, etc.

Al cap d’un mes i escaig de la nostra visita els alcaldes de les àrees que comprenen el lago de Tota, el Páramo de Siscunsí i el Páramo de Ocetá firmaven un acord i creaven una associació per tal de fer pressió al govern en la lluita per la preservació de la zona. 

Foto Aleix Planas

Aquest indret és un clar exemple del que el turisme pot arribar a provocar, però més important que això hi ha el bon fer i la gran voluntat de conservació per part dels municipis i locals de cuidar de casa seva.

DADES D’INTERÈS:

Clima: 0C a 17C
Ecosistema: Páramo
Guía: Maria de Turismongui-Ocetour SAS
Com arribar-hi: Des de la terminal de Sogamoso surten busos cada hora direcció a Monguí. El viatge és d’uns 30-40 minuts, i en arribar la Maria t’espera a la plaça del poble, on para el mateix bus.
Ruta: La caminata dura entre 5 i 7 hores, i es va de 3000m a 4000m. La dificultat és mitjana però el desnivell és important i pot complicar el trajecte.
Recomenacions: Portar calçat còmode de muntanya i roba per abrigar i protegir de l’aigua. La boira i la pluja són característics de la zona i les temperatures poden arribar a ser molt fredes.
Nosaltres haviem de portar-nos el dinar, i també és recomenable portar snacks (que aportin energia) i molta aigua.
Contacte: A facebook utilitza el nom de La Maruja Soto Sierra, i la pàgina de facebook de l’agència és Turismongui-Ocetour SAS. El seu telèfon de contacte és 3134798492, i se la pot trucar o parlar per Whatsapp


 

Aleix Planas. Col·laborador

Graphic designer i viatger que ha passat els darrers mesos viatjant per Colòmbia i Perú

Si voleu veure més fotos dels seus viatges no deixeu de seguir-lo al seu Instagram

Contacte: aleixplanas.com/


 

+ posts